Per començar aquí teniu un article on es destaca la importància del joc en el creixement dels nens i nenes, en qualsevol àrea de la seva vida.
Aquesta declaració va ser preparada per l’Aliança pels Infants, una iniciativa conjunta d’educadors, professionals, terapeutes, investigadors i altres advocats dels infants que treballen conjuntament per millorar la salut i el benestar de tots els infants. L’aliança compta amb el suport dels següents individus (només incloem les organitzacions per tal que en faciliti la identificació)
La importància del Joc
Els infants des del naixement fins als cinc anys
Declaració adreçada a Educadors i Autoritats sobre els principis fonamentals de l’educació durant la primera infància.
El treball acadèmic està substituint, progressivament, el joc imaginatiu i l’aprenentatge pràctic durant els primers anys de vida dels infants. Actualment l’educació es veu com una cursa, ‘com més aviat comencis, abans i millor acabaràs’, això malgrat que no hi ha evidència que aquesta pressió acadèmica inicial –com ara l’esforç que fem perquè els nens comencin a llegir als cinc anys- condueixi a cap avantatge durador pels infants. Si de cas, la recerca i l’experiència apunten més aviat en sentit contrari.
L’èmfasi que es fa actualment en ensenyar a llegir mitjançant una instrucció formal a infants de cinc anys no funciona, i això porta a molts pares i polítics a pensar que potser caldria començar abans –als tres o quatre. Però aquesta assumpció es basa en una aproximació al desenvolupament de l’infant, dels seus primers estadis educatius i de la seva capacitat lectora, molt limitada i equivocada.
La clau per al desenvolupament de la capacitat lectora –i de totes les altres capacitats- és ajustar el procés d’ensenyament per tal que sigui consistent amb el desenvolupament de l’infant, facilitant que aquest pugui superar satisfactòriament els primers estadis. Si, en canvi, el conduïm al fracàs en demanar-li allò que no està a punt per donar-nos, fàcilment podem provocar que no sigui capaç de superar la sensació d’inadequació resultant. Això és especialment cert en aquells infants les famílies dels quals pateixen situacions de tensió social i econòmica.
Una manera saludable d’iniciar una llarga vida d’aprenentatge
La recerca més recent confirma que el desenvolupament cognitiu inicial està molt íntimament lligat al desenvolupament físic, emocional i social. Es tracta d’un tot que es desenvolupa en les relacions inicials amb la família i amb aquells que tenen cura de l’infant. Les relacions amb els pares tenen una importància fonamental.
Segueix un llistat de capacitats de la infantesa que cal potenciar i desenvolupar durant els primers cinc anys. Es poden utilitzar com indicadors de que l’infant està a punt per la fase pre-escolar (jardí d’infància???), però només si es combinen amb unes expectatives apropiades al desenvolupament d’un infant de cinc anys, per evitar així espatllar el procés amb unes demandes no-realistes. Normalment els nens que, a cinc anys, entren a pre-escolar són capaços de:
- Emprar idees i paraules amb sentit i de forma creativa per fer-se entendre i per entendre els altres. Això requereix un entorn ric en intercanvis cara a cara, que incloguin converses, cançons i la lectura compartida de llibres en veu alta. L’oralitat és precursora de la lectura.
- Relacionar-se amb els adults i amb altres nens. Aquí es gesten els principis de l’empatia i de la comprensió humana.
- Llegir i respondre apropiadament a estímuls emocionals i socials i ésser capaços de treballar en grup.
- Submergir-se en jocs imaginatius, sols i amb altres.
- Expressar creativitat mitjançant un ventall d’activitats, incloent arts visuals, música, dansa, etc.
- Sentir-se com a casa explorant i tenint cura de l’entorn natural.
- Interaccionar amb el món amb experiències de primera ma, treballs manuals i altres activitats amb una dimensió física.
- Asserenar-se durant períodes breus per tal de digerir experiències o centrar-se en activitats.
- Percebre regularitats, seguir instruccions senzilles i resoldre problemes simples.
- Aprendre a estar atents a, centrar-se en i processar experiències de manera integrada a través de processos motors, sensorials i afectius.
Recomanacions per a les autoritats
Com caldria traduir el reconeixement d’aquestes capacitats en polítiques? Tal com ens diu l’informe de l’institut de Medicina, “From Neurons to Neighborhoods”, l’aproximació “no hauria de ser la de posar a punt els nens perquè aprenguin sino la de reconèixer que el fet d’aprendre és inherent a la natura de l’infant i que, per tant, cal donar forma a polítiques i programes que activament construeixin en base a les seves considerables capacitats” (p.148). Als infants els encanta aprendre. Aquest amor per aprendre s’ha de canalitzar a casa i en els programes educatius inicials. Les polítiques poden donar suport a aquest procés de moltes maneres:
- Proporcionar als pares mitjans perque s’auto-eduquin, perquè apreneguin quines són les necessitats dels seus fills i quines les seves pròpies capacitats per ser pares. Possibles opcions són els cursets per a adolescents sobre el desenvolupament i la cura dels infants; per als pares, classes de pre-natal i de “l’art de ser pares”; programes de pares-i-fills, visites a casa, etc.
- Crear una nova perspectiva en la formació dels mestres dels nens més petits i millors compensacions per ajudar als mestres i a totes aquelles persones que, durant aquesta etapa, tenen cura dels infants. En quant a programes de formació, fer un nou èmfasi en entendre l’àmpli ventall de capacitats que els nens han de desenvolupar, especialment la capacitat de jugar; així com ajudar a desenvolupar la creativitat i la capacitat d’observació dels mateixos mestres.
- Centrar la valoració dels programes de cura dels infants per aquestes primeres etapes en comprovar el següent: Que es compleixen les necessitats primàries dels infants en desenvolupar relacions amb adults propers, curosos i responsables, i també comprovar que els programes són apropiats, donat el moment de desenvolupament de l’infant. Per ésser apropiats al moment de desenvolupament haurien d’incloure: un ritme diari de d’àpats saludables, descans i activitats; periodes diaris de joc –tant a l’interior com a l’exterior, en un entorn segur-, música i les altres arts; activitats manuals i amb un component físic –que, literalment, esdevindran les més efectives primeres lliçons en ciències i matemàtiques-, i una rica varietat d’interaccions verbals cara a cara, que incloguin converses, cançons i rimes, contes i llibres llegits en veu alta per adults atents.
- Reconèixer que quan les famílies pateixen tensions per pobresa o malaltia això té un impacte profund en l’infant i en la seva disposició a aprendre. Cal fer atenció a les tensions socials i econòmiques familiars tant com a les necessitats de l’infant a l’aula.
- Finançar recerca a llarg termini que ens ajudi a identificar: quan els infants estan, en el seu desenvolupament, a punt per llegir i per adquirir altres habilitats acadèmiques; quins factors podran interferir amb la seva capacitat per aprendre, com ara la sobre-exposició als mitjans electrònics; quines són les millors aproximacions en l’educació per aquests primers estadis que condueixin a crear en els infants un amor per la lectura i l’aprenentatge per la resta de la seva vida.
És crític que millorem la qualitat dels programes educatius pels primers anys de l’infant. Alhora, cal que entenguem que “fins i tot per aquells infants que passen moltes hores cada dia en programes d’educació, l’entorn familiar és responsable de la major part d’allo que els infants saben i són capaços d’aprendre quan comencen l’educació pre-escolar “(De Neurons to Neighborhoods, p.157). No podem sobreestimar la importància de donar suport als pares i a l’entorn familiar.
